Empúries is the result of Josep Maria Ruera's passion for culture and especially for ancient Greek music. Josep Maria wrote this work because of his constant inspiration in Empúries' rubbles. There is also showed the joining between the ancient Greek civilization and ours. As he says at the beginning of Empúries : " This work is inspirated in the indulgence and analysis of ancient Greek melos. The little number of melodies of ancient Greece have suggested the author to write this composition, which is thought to be performed as a Greek work and it is adaptated to modern instruments and flavours. Empúries is based on these tetraccords and pentaccords. The descendant direction of its rhythm, tetraccords' notes harmonical priority and the change of those into different high notes, show that there is not a concrete tonality, but that is, naturally, an intertonal and atonal music".


   Empúries was performed for the first time in 1971, when it also won Ciutat de Barcelona's, group A, award. Josep Maria first incursion in this theme ( ancient Greece ) is showed in Catalan folk dance Empúries,la grega, with which he won the first prize in the Jocs Florals celebrated in Girona in 1931. Few years later, he composed another work called Bucòlics, also with Greek style, but this was destroied during the Spanish Civil War. Ruera continued working for a lot of years after. In 1936 he performed Tres moviments simfònics, ( for big band, it was also inspirated on ancient Greek style ) in the XIVth International Festival of SIMC, celebrated in Barcelona. This work was performed for the first time by Municipal Wind Instruments Orchestra ( directed by Joan Lamote de Grignon ). This composition was managed by Josep Maria Ruera in the inaugural concert of this Festival in Belles Arts Palace in Barcelona on 19 April 1936. In 1959, Ruera won Pau Casals' award in Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrated in Paris, with Empúries: poema per a cobla i orquestra, which has become the fourth movement of Empúries. Nine years later, in 1968, Ciutat de Barcelona's orchestra conducted by Antoni Ros - Morbà, performed in Granollers the first concert of the symphonic poem called Pastoral, thought as the first part of Empúries. The last things to do were: to finish the work completely, to win Ciutat de Barcelona award, to perform it for the first time in Granollers on 2 May 1976 and to record it on Columbia house in Barcelona in 1977. Empúries wasn't an immediat result of his inspiration, but was consequence of Josep Maria's hard work and devotion to ancient Greek civilization.

   Empúries is formed by four poems, which are preceded by a title and accompanied with literary reference ( three of them are original from Josep Maria Ruera, except the second one which is from Homer).

• 1er. Poem. Ègloga.
  
  "A l'hora dolça del capvespre, el Pastor canta a la Natura; el so de la seva flauta omple tot el paisatge. Quan tot el que l'envolta, i fins i tot les aures del mar pròxim, s'ajunten al seu cant, fereix els aires el so penetrant d'una melodia acompanyada pels batecs rítmics d'un timbal: és el ressò de les festes on els grecs honoren una de les seves divinitats. En processó es dirigeixen ver el temple i la remor va creixent fins a esclatar en una dansa dionisíaca. El Pastor prefereix la bellesa ubèrrima de la Natura, però queda uns moments subjugat pel moviment seductor d'una dansa ballada per un estol de belles verges. Desprès, la processó s'allunya i el Pastor queda altre cop sol... El bulliciós festeig ha passat temptador i la nit embolcalla el Pastor i el paisatge deliciós d'Empúries".
  

• 2on. Poem. Dansa en cercle.
  
  "Un infant polsava harmoniosament la cítara...i els adolescents i les verges dansaven formant rotllana..." (Homer: La Il-líada, XVIII).
  
  
• 3er. Poem. Núpcies.
  
  "En la placidesa de la casa pairal, Hel-lena és atenta als habituals quefers domèstics. Aquesta placidesa és ara commoguda per un fet inesperat: un jove guerrer ha demanat Hel-lena per esposa. El pare de la donzella accedeix i el guerrer va a cercar-la amb la gallardia de l'home habituat al triomf. Hel-lena es conduïda a la casa de l'Espòs mentre un estol de donzelles l'acompanya cantant un himne nupcial que, per ella, acovardida, és un cant de tristesa. En arribar, l'Espòs, complint el ritus de consuetut, la pren en els seus braços obligant-la a entrar a la casa tot simulant lluitar, tal com si la raptés, per tal de demostrar que l'ha conquerida amb la seva força. Hel-lena es troba, ara, en una altre llar similar a la dels seus pares. Torna la placidesa melangiosa de sempre, alterada, només, pels moments amorosos de l'Espòs...".
  
  
• 4rt. Poem. Festival (Orquestra i cobla).
  
  "Els grecs desembarcats a Empúries organitzen una festa per aconseguir la confiança dels naturals, gent ruda i de geni. La festa ha de consistir en una exhibició de danses gregues. L'orquestra (grecs) s'inicia amb el tetracord frigi ( el mode que tranquil·litza als homes). Segueixen uns compassos preliminars d'invitació a la dansa. Els naturals s'atansen atropelladament però tot seguit esdevenen silenciosos i la curiositat els manté atents. Es succeeixen tres curtes danses: primer la de les Nimfes, que desapareixen subtilment quan s'acosten els Sàtirs; després de la dansa d'aquests segueix la dansa Pírrica. Als naturals ( la cobla) no els plau, en aquest acte de concòrdia, una dansa guerrera, i així, tot just iniciada l' última dansa, la suspenen amb el so dels seus rústics, però expressius, instruments, i comencen la seva pròpia dansa (sardana) per donar les gràcies. El tema és breu i senzill però vigorós. Els grecs queden admirats i, primer tímidament i després ben confiats, van adaptant-se a la dansa autòctona. Els naturals van moderant la seva rudesa. L'orquestra i la cobla dialoguen amb un mateix sentiment. Les dues nissagues es comprenen. Els naturals, enemics de tot invasor, accepten cavallerosament els ocupants. L'art i la gràcia del poble grec ha obrat la meravella".
  
  

  ---